H2O

L'aigua és el bé que menys ens preocupa, perqué sempre l'hem tingut a l'abast de la mà, i a part d'algún estiu amb ridícules restriccions, no hem deixat mai d'obrir l'aixeta i que surti el líquid transparent i pur. Incolor, inhodor, i insípid, aquesta era la definició que nes donàven a escola quan jo era petit, ara hi hauríem d'afegir "i escasa". Comencem amb els debats de trasvassament, si en fa falta a "X", els hi hem de fer arribar aigua, perqué és just que tothom pugui beure aigua, i tothom pugui tenir unes condicions higièniques decents. El que no és just és que uns tinguin restriccions d'aigua, uns horaris de fluxe hídric, i d'altres reguin els camps de golf i els seus jardinets preciosos. Com diu L'Observador, això té sentit als països del nord d'Europa, ells tenen uns nivells de pluja i d'humitat anys llums per sobre dels nostres, els països de la ribera meditrrànea, no tenim aquesta "sort".
Pensem en el continent africà, hem vist cents de vegades, dones carregades amb tres nens i una garrafa inmensa d'aigua a sobre el cap, fent kilómetres per poguer tenir una mica d'aigua per pasar el dia.

Un conegut que va adoptar un nen d'origen subsaharià m'explicava meravellat, que el crío es passava llargues estones obrint l'aixeta i tancant-la, mirant com sortia el rajolí d'aigua cristal·lina. Al nen li semblava el miracle més gran de l'història de l'humanitat. Pensem que això, aquesta anècdota divertida i sorprenent, pot ser que ens arribi a pasar a nosaltres en el futur quan viatgem als països del nord.
No sé qui deia que les guerres del segle XXI serien per el petroli (com a Mad Max) o per l'aigua, i ara ja no ens sembla tant de cinècia-ficció com a les novel·les d'Arthur C. Clark, o d'Assimov. Reflexionem, parem-nos a pensar si el futur apocalíptic d'un món dividit per l'aigua o per el petroli, és el que havíem somiat per a nosaltres i els nostres fills.
Ara bé, podem nosaltres fer alguna cosa?
Jo crec que sí. Nosaltres podem al nostre petit entorn, fer petites coses per allunyar la prespectiva d'un món sec, i esquerdat per la manca d'aigua. Cada vegada abans d'obrir l'aixeta, pensem dos segons si és abssolutament necessari fer-ho, i si és així fem-ho lo just. Pensem en dutxar-nos (que la majoria ja ho fem), pensem en pulsar dues vegades la cadena del wàter, per aturar la devallada d'aigua, pensem en que no necessitem rentar-nos les dents amb l'aixeta rajant. Pensem, pensem i pensem encara més.
Això ja no és un qüestió de salvar el planeta, és qüestió de salvar el nostre cul, és qüestió de poder-nos rentar sovint per poder conviure en societat, és qüestió de poder beure aigua, perqué l'aigua de l'ampolla també s'acabarà, els manantials s'eixugaràn. Prenem mesures, tinguem cura, pensem egoistament, potser demà no podrem fer un senzill plat d'arròs bullit.

L' H2O és un recurs finit.