Lakers Campions de la Conferència salvatge

Pot ser tou, pot ser poc agrssiu, pot ser no sempre té el dia...
Però és gran, molt gran, i aquesta nit no ha fet masses punts, 12 només (no està mal tampoc) però ha agafat 19 rebots.
Realment si Bryant fa 39 punts, tú t'has de dedicar a tocar-li la moral a Duncan i no deixar-li agafar els rebots.
Fora estadístiques.
Pau Gasol amb els Lakers és Campió de la Conferència Oest.
Que us sembla? Grandiós, estic emocionat. L'esport més gran i millor.
Aquest paio és tremendo, avui ha fet història, avui ha tancat el cercle, avui és campió, el que ell sempre ha sigut. PAU GASOL

I ara a per l'anell, que vinguin els Celtics, que em sembla que la cosa serà més fàcil que amb els Spurs.

Que content que estic.

METALLICA

El dissabte els veuré. Això és l'aperitiu.

Suposo que el dilluns faré una entrada comentant l'event.

Partidàs de Lakers

Partidàs de Lakers, i no perqué hagin dominat el partit de principi a fi. És més per la gesta de remontar 20 punts en contra siguent l'altre èquip els Spurs.
Com deia en la meva entrada de la prèvia, una de les claus de les possibles victòries dels Lakers seria la possibilitat de que Kobe fagi un partidàs + una bona defensa del Pau + un bon acompanyament de la resta del èquip.
Doncs bé, es veu que la cosa ha començat fatal, i fins la mitja part no s'han posat en marxa els mecanismes necessaris per fer la canviar el partit a favor dels d'or i púrpura (es diu així en Català?).
Kobe no havia fet res en els dos primers quarts, però "El Señor de los Anillos" l'hi deu haver xiuxiuejat alguna cosa a l'orella perqué es posés les piles, i ha sigut el que feia falta per posar-se a manar al partit i ajudar a l'èquip a guanyar, tot i palmejar una canasta en contra a falta de poc més d'un minut, i posar als seus 85-85. Finalment Kobe, sense fer res a la primera part ha fet 27 punts, 5 rebots i 9 assintències.
Per la seva banda, Pau Gasol ha molestat tot el que ha pogut al gran Duncan, perqué amb aquest tio no es pot fer massa més que molestar-lo mentre ell fa el seu partit, 30 punts i 18 rebots. Es veu que "Gasolutions" ha defensat com mai desde que és a l'NBA i que realment ha molestat a Duncan quan els punts eren decisius. Pau 19 punts i 7 rebots, una mica pobre, però eficient en defensa i eficàs als moments decisius.
La cosa comença bé, aviam si al final hi ha sort i el menda s'equivoca.
Per cert les estadístiques, ja sabeu que als nord-americans els hi encanten, diuen que Phil Jackson no ha perdut mai una sèrie de play-off si ha començat guanyant el primer partit. Es veu que aquesta és la que fa quaranta (que bèstia el paio).
Continuaré comentant les finals de conferència.
De l'ACB no en parlo perqué ja he vist que el Sukkus ho fa, molt bé per cert, i suposo que L'Observador començarà a fer-ho enb breu.

NBA Finals de Conferència II

A la Conferència Oest la cosa està així:

Dos èquips ara mateix potentíssims i bastant més divertits de veure que els de l'altre final.
San antonio Spurs, un èquip potser amb menys història al segle passat a pesar d'haver tingut a les seves files clàssics com George Gervin una bèstia parda que té el rècord de la lliga en anotació en un quart, 33 punts, i Artis Gilmore un altre mag del bàsket.
Però en el segle que corre tenen ja 3 títols de l'NBA de vuit que s'han disputat. El tàndem Robinson - Duncan va dominar els taulells alguns anys i va començar l'hegemonia d'aquest principi de segle, compartida amb LAL.
Un èquip, èquip, que juguen tots a una, tot i la presència de tres All-Stars com són Duncan, Parker i Ginobili. Tres animals ofensius que produeixen una quantitat de punts per partit que fa tremolar a qualsevol.

A aquest play-off:
Duncan 19,3 Ppp, 13,3 Rpp i 2,7 App
Ginobili 20 Ppp, 4 Rpp i 4,3 App
Parker 23,7 Ppp, 3,6 Rpp i 6,3 App

A part de defendre quan s'ha de fer, fer jugar a tot cristo que hi ha a la pista, marcar el ritme que volen i buscar al més necessari a cada moment. Realment eficients.
Sense arribar a l'aborriment dels èquips del Est, no són el millor èquip per gaudir de l'espectacle que esperes de l'NBA.

Los Angeles Lakers, l'èquip de la majoria de la meva generació a pesar del Déu Jordan.
El segón èquip amb més títols de la lliga després de Boston amb els que se les van picar molts anys als principis dels vuitanta. Jugadors tant mítics com Jabbar, Worthy, Scott, West i les grandioses llegendes, semi-Déus Chamberlain i Jhonson.
Després de Jordan per mí el millor de tots els temps i amb el que més he gaudit, m'he emocionat, he saltat del sofà, el gran personatge que és i ha sigut Magic. El gran Magic amb pases impossibles, canastes de canto i caient, amb el somriure sempre a la boca, ensenyant tota la filera de blanques dents, amb aquella pinta desgarvada i simiesca que feia al camp. Un geni sens dubte, un dels més grans de l'esport que més m'apassiona.
Anem per feina que m'envaig per els "cerros de úbeda" recordant aquelles finals, els All-Stars i l'olimpíada del 92 del gran Magic.

Em faig vell, ja ho veig.

Parlàvem dels Lakers, que per cert m'he descuidat mencionar al grandiós, la bèstia de l'ampolla, Shaq, el tio més gran, que he vist mai moure's tant ràpid.
Lakers té 3 campionats, com SAS d'aquest segle, o sigui que quasi s'ho reparteixen tot entre ells dos en aquest principi de segle. Miami té l'altre campionat, si la memòria no em falla.
El problema en aquesta eliminatòria és que no puc ser objectiu, em tira molt el gran Gasol i l'admiració per l'espectacle, que desplega cada nit Bryant. El trio que amb aquests dos fa Odom els fa temibles per als seus rivals.

Al Play-Off:
Gasol 20 Ppp, 8,6 Rpp i 4,5 App
Bryant 33,3 Ppp, 6,3 Rpp i 6,8 App
Odom 15,6 Ppp, 10,7 Rpp i 3 App

Que tampoc està malament.
Però sincerament, i siguent realistes, no veig a Gasol parant a Duncan, cosa que em sembla que serà molt desequilibrant. A més de tots el extres, com un cotxe de luxe que té SAS, tios que sortint desde la banqueta et fan una destrossa en cinc minuts i tornen a seure com si no hagués passat res, per exemple Horry, Finley, Thomas Stoudamire, etc, nois dolentots que et claven tres triples en tres jugades a més d'haver posat de mala llet a tot cristo de l'èquip contrari i haver fet perdre els papers almenys a un parell de jugadors, carregant-los de faltes inclús d'alguna tècnica.
Lakers té un joc fluïd, bonic, ràpid, té a Fisher repartint joc i movent la pilota amb molta agilitat, però ja és grandet i no és Parker. Anoten molts punts, i no hi ha ni Déu que pari a Kobe, tot i estant lessionat com està.
Amb tot això, crec que SAS guanya a LAL 4-3.
Només si la lessió de Kobe no el molesta, l'emprenyen prou per que surti al camp amb la "mirada del tigre" i amb ganes de menjar-se al seu rival dels últims anys (sota pressió creix i funciona com una bèstia desbocada) i que el Pau fagi partits dels més bons de la seva carrera, anotant, rebotejant i defenen com ho pot fer, poden canviar aquesta predicció.

No crec que pugui veure cap partit en directe, però tancaré el ulls i m'els imaginaré. El bàsket és màgia i la màgia és imaginació, fantasia, emoció i imaginació.

El meu desitg és que Gasol sigui campió de l'NBA amb els Lakers, però no sé si aquest any podrà ser.

NBA Finals de conferència I

Bé ja ha arribat el moment de la veritat. A l'NBA diuen que quan arriben els play-off's és quan es veuen les estrelles de veritat, quan els jugadors bons de veritat posen en marxa tota la seva capacitat, les ganes i l'esprit de campió.

Començaré per aclarir que com que el presupost no m'arriba no em puc pagar el satèl·lit, i per tant visc de resums escrits, videos i demés posibles que corren per la xarxa. Encara que a Cuatro fan algún partit, però no em puc permetre el luxe d'anar a dormir a les set del matí que és l'hora que es desperta la nena.
Tot i aquests precedents segueixo cada dia el resultats i els comentaris d'especialistes en el tema, per tant em permeto la llicència de comentar la prèvia dels aconteixements que venen.
Començaré per la Conferència Est:

Boston Celtics - Detroit Pistons
En teoria i si fem una ullada a l'història de l'NBA són dos èquips mítics i aquesta final hauria d'estar a l'alçada del que és una final de conferència.
Doncs no, els llegendaris Celtics amb 16 campionats i jugadors tan mítics con Russell o Bird, no són un èquip imbatible, ni tinguent a les seves files a grandiosos jugadors com KG, Ray Allen o Paul Pierce, ni són un èquip que doni espectacle i virgueries, que és el que un espera quan veu un plantell d'aquest nivell i un èquip amb aquesta història. Cert és que ho han guanyat tot a casa i que han fet una temporada regular brutal amb 66 guanyats i només 16 perduts. Però han arribat als play-off's i els hi ha costat molt guanyar cada partit, han fet un joc discret i han donat 0 espectacle.
Lo de Detroit encara fa més vergonya, un equip que va desbancar als històrics Celtics de Bird i McHale al final dels vuitanta amb els Bad Boys, Thomas Laimbeer, etc lluitadors, legionaris romans, mercenaris sanguinaris que s'ho emportàven tot per davant, i que només el millor de tots els temps i jugant en equip va poder desbancar del seu regnat de la Conferència Est.
Ara són un èquip aburridíssim de veure jugar, amb baixes anotacions i un joc bastant trist, això sí uns defensors tremendos.
Si tot va normal i amb aquest plan haurien de guanyar els Celtics, però em sembla que al final la cosa quedarà 4-3 a favor de Detroit, si Boston no posa tota la seva maquinària estelar en marxa, cosa que no ha fet en tot el play-off.

A dia d'avui, Boston s'ha adelantat 1-0 gràcies al partidàs de KG, 26 punts i 9 rebots, i als 22 punts, 6 rebots i 6 asistències de Paul Pierce.
Aviam si amb una mica de sort al final m'equivoco i la cosa es decanta per Boston.